From fangirl to trilingual

Mama, papa... Igual que la majoria d'infants, aquestes van ser les meves primeres paraules. Si bé la meva llengua primera és el castellà, i crec que hi tinc més traça a l'hora d'expressar-me, he decidit escriure aquesta entrada en català, ja que és la llengua que sempre faig servir per a la universitat i per a parlar de coses relacionades amb l'educació. M'he adonat que, tot i fer servir el castellà com a llengua vehicular a la meva vida privada, el català s'ha convertit en la meva llengua per a l'àmbit educatiu.

Sóc una persona que sempre s'ha mostrat curiosa pel que fa a l'aprenentatge de les llengües i crec que una de les raons ha estat la bona predisposició dels meus pares perquè pogués aprendre'n. Ja de ben petita m'han ensenyat que intentar aprendre més d'una llengua és una font de riquesa. A casa parlàvem castellà, però sempre em van animar a millorar el meu català amb activitats quotidianes com mirar les meves sèries preferides en català o aprofitant algunes estones de casa perquè jo el pogués practicar, així com preguntant-me Com ha anat avui l'escola?. Val a dir que els meus pares, després de la trista època que els va tocar viure a Espanya, van aprendre català especialment per poder ajudar-nos a la meva germana i a mi amb l'escola.

A l'època de la secundària obligatòria, ja encuriosida per poder ser considerada bilingüe, vaig voler ampliar el meu ventall d'idiomes i començar a prendre'm l'anglès seriosament. He de reconèixer, però, que aquest interès em va sorgir després de tenir una època fangirl amb algunes sèries i pel·lícules musicals americanes. M'aprenia les cançons, però no sabia què volien dir, així que vaig decidir començar a traduir-me les lletres per conèixer què estava cantant. 

Gràcies a haver començat aquesta activitat, vaig començar a veure l'anglès com una llengua útil i funcional, amb la qual em podia començar a comunicar amb persones que no parlaven les meves llengües primeres (perquè sí, en aquest punt ja podia considerar el català com a una altra llengua primera). Era capaç de posar la nova gramàtica i vocabulari en context, de manera que m'era fàcil aprendre-ho i fer-ho servir a classe.

A partir d'això, l'interès per les llengües va arribar fins a tal punt que vaig decidir estudiar Traducció i interpretació en anglès per poder aprendre'n més (tenint com a segona opció, per si de cas, el francès, el qual també havia pogut estudiar una mica a l'institut). En aquell moment, ja podia considerar l'anglès com a la meva llengua segona, ja que era capaç d'expressar-me amb força fluïdesa i d'entendre els meus professors nadius de la facultat. Però només amb això no hi havia prou, jo en volia saber més: el rus era una bona idea! I l'alemany també!

M'hi vaig ficar de cap, jo em creia capaç i sempre m'he mostrat molt motivada per aprendre nous idiomes, però vaig començar a venir-me avall quan vaig veure que el rus és molt més complicat del que pensava i jo tampoc no estava disposada a dedicar-hi tot el temps que requeria. Les professores de la facultat tampoc no m'animaven a aprendre més, sinó que vaig acabar sent "la noia que no entén res a classe". Amb esforç vaig acabar aprovant totes les assignatures, però en vaig acabar farta.

Avui dia, després de tres o quatre anys, sobrevisc amb el català, el castellà i l'anglès. Tinc la necessitat de sacarme la espinita i continuar estudiant rus i alemany després de la desmotivació que vaig sentir a les classes. Sé que algun dia, quan tingui temps, ho reprendré. Aber jetzt, das ist alles.

Una reflexió, dues entrades i tres objectius

Havent acabat el trimestre i havent treballat els diferents aspectes de llengua per separat (però alhora junts) he pogut analitzar amb un millor deteniment com va ser el meu procés d'aprenentatge a la primària i durant aquest curs. Si comencem per aquest últim, podria dir que ha estat bastant actiu i productiu. El primer dia, sense donar-hi gaires voltes i de manera espontània, vaig marcar-me 3 objectius que m’ajudarien a trobar-li sentit a l’assignatura. Varen ser els següents:

1. Aprendre maneres d’organitzar les classes per ajudar als alumnes que comencen a llegir i escriure.

2. Trobar recursos per a ajudar als alumnes a millorar la comprensió i la comunicació.

3. Trobar recursos per a ajudar als alumnes a millorar l’ortografia i altres aspectes formals de la llengua escrita.

Vaig adonar-me que allò que més necessitava era tenir clares les idees sobre didàctica per poder ensenyar i ajudar els meus alumnes a assolir les diferents habilitats i aspectes de la llengua. D’aquesta manera, i gràcies també a la meva predisposició en general per qualsevol assignatura de llengües, vaig intentar mostrar-me atenta i participativa durant les classes i el temps de treball individual o en grup fora de l’aula.

Així doncs, he pogut entendre que treballar les habilitats i els aspectes de la llengua de forma aïllada fa que l'infant mostri dificultats a l'hora de trobar-hi una relació. D'aquesta manera, el seu aprenentatge és lent i poc funcional (el meu cas va ser un exemple clar d'aquest tipus d'aprenentatge, ja que, fins que no vaig saber trobar-ne l'ús pràctic i vaig descobrir el plaer de la literatura i l'escriptura, no entenia per a què servia la llengua més enllà de les classes de català i castellà).

Val a dir que veure l'ús de la llengua de manera transversal (on es tractin diferents àmbits, aspectes i habilitats) ajuda al desenvolupament i la millora del procés cognitiu d'aprenentatge. Amb això, doncs, puc considerar assolits els meus dos últims objectius. He entès que no necessito bons recursos per poder fer que els infants millorin la seva competència comunicativa (i tots els aspectes com la comprensió, l'expressió, la gramàtica, l'ortografia... que això implica), sinó que he d'aprendre a utilitzar la llengua i les situacions espontànies i/o consensuades com a recurs per a l'aprenentatge i assoliment de tal competència.

Comprendre com crear aquest tipus de situacions i com presentar reptes per ajudar als meus alumnes a ser competents dóna resposta al meu primer objectiu: he après que no només he de conèixer les maneres de crear activitats, sinó que he de treure profit de diferents aspectes per poder idear situacions discursives i una sèrie de reptes amb un context real, funcionals i interessants (i arran d'aquí poder treballar les diferents habilitats i aspectes de la llengua).

Tal com vaig dir a l'entrada anterior del blog, escriure "és un pont entre l’autor i el lector que permet expressar, compartir i entendre idees i emocions" i per poder fer vertadera aquesta definició, em calia acabar d'assolir els tres objectius explicitats al principi. Les dues entrades tenen molt i poc a veure: a la primera s'explica com la Yaiza-Matilda petita va necessitar anys per trobar-hi un sentit; mentre que en aquesta es veu com ara és capaç d'aprofitar tot allò que llegeix i escriu (fins i tot les lectures i activitats d'aquesta assignatura) per a desenvolupar la seva competència comunicativa i el seu esperit crític.

 

És per això que he escollit aquesta imatge per acompanyar el text: un dels blocs que tenia fa uns quants anys (i que vaig acabar deixant per falta de temps) on intentava mostrar aquesta passió per a l'escriptura i on intentava tenir en compte les meves emocions i les meves passions per a poder aprendre i millorar la meva comunicació.