From fangirl to trilingual

Mama, papa... Igual que la majoria d'infants, aquestes van ser les meves primeres paraules. Si bé la meva llengua primera és el castellà, i crec que hi tinc més traça a l'hora d'expressar-me, he decidit escriure aquesta entrada en català, ja que és la llengua que sempre faig servir per a la universitat i per a parlar de coses relacionades amb l'educació. M'he adonat que, tot i fer servir el castellà com a llengua vehicular a la meva vida privada, el català s'ha convertit en la meva llengua per a l'àmbit educatiu.

Sóc una persona que sempre s'ha mostrat curiosa pel que fa a l'aprenentatge de les llengües i crec que una de les raons ha estat la bona predisposició dels meus pares perquè pogués aprendre'n. Ja de ben petita m'han ensenyat que intentar aprendre més d'una llengua és una font de riquesa. A casa parlàvem castellà, però sempre em van animar a millorar el meu català amb activitats quotidianes com mirar les meves sèries preferides en català o aprofitant algunes estones de casa perquè jo el pogués practicar, així com preguntant-me Com ha anat avui l'escola?. Val a dir que els meus pares, després de la trista època que els va tocar viure a Espanya, van aprendre català especialment per poder ajudar-nos a la meva germana i a mi amb l'escola.

A l'època de la secundària obligatòria, ja encuriosida per poder ser considerada bilingüe, vaig voler ampliar el meu ventall d'idiomes i començar a prendre'm l'anglès seriosament. He de reconèixer, però, que aquest interès em va sorgir després de tenir una època fangirl amb algunes sèries i pel·lícules musicals americanes. M'aprenia les cançons, però no sabia què volien dir, així que vaig decidir començar a traduir-me les lletres per conèixer què estava cantant. 

Gràcies a haver començat aquesta activitat, vaig començar a veure l'anglès com una llengua útil i funcional, amb la qual em podia començar a comunicar amb persones que no parlaven les meves llengües primeres (perquè sí, en aquest punt ja podia considerar el català com a una altra llengua primera). Era capaç de posar la nova gramàtica i vocabulari en context, de manera que m'era fàcil aprendre-ho i fer-ho servir a classe.

A partir d'això, l'interès per les llengües va arribar fins a tal punt que vaig decidir estudiar Traducció i interpretació en anglès per poder aprendre'n més (tenint com a segona opció, per si de cas, el francès, el qual també havia pogut estudiar una mica a l'institut). En aquell moment, ja podia considerar l'anglès com a la meva llengua segona, ja que era capaç d'expressar-me amb força fluïdesa i d'entendre els meus professors nadius de la facultat. Però només amb això no hi havia prou, jo en volia saber més: el rus era una bona idea! I l'alemany també!

M'hi vaig ficar de cap, jo em creia capaç i sempre m'he mostrat molt motivada per aprendre nous idiomes, però vaig començar a venir-me avall quan vaig veure que el rus és molt més complicat del que pensava i jo tampoc no estava disposada a dedicar-hi tot el temps que requeria. Les professores de la facultat tampoc no m'animaven a aprendre més, sinó que vaig acabar sent "la noia que no entén res a classe". Amb esforç vaig acabar aprovant totes les assignatures, però en vaig acabar farta.

Avui dia, després de tres o quatre anys, sobrevisc amb el català, el castellà i l'anglès. Tinc la necessitat de sacarme la espinita i continuar estudiant rus i alemany després de la desmotivació que vaig sentir a les classes. Sé que algun dia, quan tingui temps, ho reprendré. Aber jetzt, das ist alles.

Una reflexió, dues entrades i tres objectius

Havent acabat el trimestre i havent treballat els diferents aspectes de llengua per separat (però alhora junts) he pogut analitzar amb un millor deteniment com va ser el meu procés d'aprenentatge a la primària i durant aquest curs. Si comencem per aquest últim, podria dir que ha estat bastant actiu i productiu. El primer dia, sense donar-hi gaires voltes i de manera espontània, vaig marcar-me 3 objectius que m’ajudarien a trobar-li sentit a l’assignatura. Varen ser els següents:

1. Aprendre maneres d’organitzar les classes per ajudar als alumnes que comencen a llegir i escriure.

2. Trobar recursos per a ajudar als alumnes a millorar la comprensió i la comunicació.

3. Trobar recursos per a ajudar als alumnes a millorar l’ortografia i altres aspectes formals de la llengua escrita.

Vaig adonar-me que allò que més necessitava era tenir clares les idees sobre didàctica per poder ensenyar i ajudar els meus alumnes a assolir les diferents habilitats i aspectes de la llengua. D’aquesta manera, i gràcies també a la meva predisposició en general per qualsevol assignatura de llengües, vaig intentar mostrar-me atenta i participativa durant les classes i el temps de treball individual o en grup fora de l’aula.

Així doncs, he pogut entendre que treballar les habilitats i els aspectes de la llengua de forma aïllada fa que l'infant mostri dificultats a l'hora de trobar-hi una relació. D'aquesta manera, el seu aprenentatge és lent i poc funcional (el meu cas va ser un exemple clar d'aquest tipus d'aprenentatge, ja que, fins que no vaig saber trobar-ne l'ús pràctic i vaig descobrir el plaer de la literatura i l'escriptura, no entenia per a què servia la llengua més enllà de les classes de català i castellà).

Val a dir que veure l'ús de la llengua de manera transversal (on es tractin diferents àmbits, aspectes i habilitats) ajuda al desenvolupament i la millora del procés cognitiu d'aprenentatge. Amb això, doncs, puc considerar assolits els meus dos últims objectius. He entès que no necessito bons recursos per poder fer que els infants millorin la seva competència comunicativa (i tots els aspectes com la comprensió, l'expressió, la gramàtica, l'ortografia... que això implica), sinó que he d'aprendre a utilitzar la llengua i les situacions espontànies i/o consensuades com a recurs per a l'aprenentatge i assoliment de tal competència.

Comprendre com crear aquest tipus de situacions i com presentar reptes per ajudar als meus alumnes a ser competents dóna resposta al meu primer objectiu: he après que no només he de conèixer les maneres de crear activitats, sinó que he de treure profit de diferents aspectes per poder idear situacions discursives i una sèrie de reptes amb un context real, funcionals i interessants (i arran d'aquí poder treballar les diferents habilitats i aspectes de la llengua).

Tal com vaig dir a l'entrada anterior del blog, escriure "és un pont entre l’autor i el lector que permet expressar, compartir i entendre idees i emocions" i per poder fer vertadera aquesta definició, em calia acabar d'assolir els tres objectius explicitats al principi. Les dues entrades tenen molt i poc a veure: a la primera s'explica com la Yaiza-Matilda petita va necessitar anys per trobar-hi un sentit; mentre que en aquesta es veu com ara és capaç d'aprofitar tot allò que llegeix i escriu (fins i tot les lectures i activitats d'aquesta assignatura) per a desenvolupar la seva competència comunicativa i el seu esperit crític.

 

És per això que he escollit aquesta imatge per acompanyar el text: un dels blocs que tenia fa uns quants anys (i que vaig acabar deixant per falta de temps) on intentava mostrar aquesta passió per a l'escriptura i on intentava tenir en compte les meves emocions i les meves passions per a poder aprendre i millorar la meva comunicació. 

Una imatge val més que mil paraules: una Matilda amb dificultats

El meu procés d’aprenentatge de la lectoescriptura ha estat basat en un model tradicional de repetició, còpia i bona cal·ligrafia. Vet aquí, perquè he triat aquesta imatge: una il·lustració de Quentin Blake de la Matilda, la protagonista del llibre amb el mateix nom escrit per l’autor anglès Roald Dahl. 

Al llarg de tota la meva vida escolar m’he sentit identificada amb aquest personatge tant pel que fa a la lectura com a l’escriptura: m’apassionaven les lletres i les històries (tot i que la Matilda preferia llegir-les, a mi també m’agrada[va] escriure-les), però sempre trobava obstacles que no entenia; els adults em posaven massa pautes i jo no sabia per què.

Així doncs, en el meu cas, els primers passos de la Yaiza petita en el món de l’expressió escrita van ser a finals de l’època d’infantil, quan la mestra ens donava fitxes amb la plantilla de diferents lletres i nosaltres havíem de repassar-les amb diferents colors fins que apreníem la tècnica per a escriure-les sobre paper o a la pissarra. Arran d’aquí, vam començar a ajuntar sons i a aprendre a llegir-los per tal de crear paraules.

Durant els següents cursos, va haver-hi dues activitats clau destinades a l’escriptura: els quaderns de cal·ligrafia a cicle inicial i els diaris de cap de setmana a cicle superior. Malauradament, i sentint-se igual de frustrada que la Matilda en diferents moments de la seva infància, la Yaiza petita va sobreviure a aquestes dues etapes gràcies a la força de voluntat i a desistir d’intentar escriure segons els seus gustos, tant pel que fa a la cal·ligrafia com a l’expressió.

En el primer cas, jo sempre he estat partidària que cadascú ha d’escriure i fer les lletres a la seva manera. Jo em sentia molt còmoda fent la lletra petita, però la mestra, en veure que no omplia tot l’espai marcat pels quaderns de cal·ligrafia, em suspenia i em manava repetir les pàgines de deures. 

D’altra banda, als diaris de cap de setmana havíem d’explicar allò que fèiem els dies que no anàvem a l’escola, però va arribar un moment que aquesta activitat se’m va començar a fer massa repetitiva; vaig perdre la motivació i cada cop escrivia menys coses, perquè no hi volia dedicar temps. Jo no li trobava sentit a haver d’escriure sempre el mateix, però la mestra insistia en què escrivíssim només aquells dies. En aquest cas, a més, s’hi afegia la complicació de no només tenir en compte l’expressió, sinó també altres aspectes formals com l’ortografia o la puntuació. 

I així varen passar els anys, fins que la Yaiza es va fer gran i va deixar de ser aquella Matilda preocupada i desorientada en el món educatiu en el qual vivia. Vaig arribar a batxillerat, època en què vaig comprendre per fi què significava escriure. Si bé durant molts anys havia pensat que escriure consistia a resseguir lletres en una plantilla o fer una lletra prototípicament bonica, a no tenir faltes d’ortografia ni de puntuació, o a saber fer servir les estructures que es demanen els diferents gèneres discursius, vaig acabar aprenent que en realitat l’escriptura (i el seu procés d’aprenentatge) és comunicació. 

Escriure és un pont entre l’autor i el lector que permet expressar, compartir i entendre idees i emocions. Aquest aprenentatge és un procés llarg que necessita temps per madurar; és intentar una vegada i una altra reflectir al paper o a l’ordinador allò que realment es pensa. L'aprenentatge de l'escriptura és l'art d'aprendre a jugar amb les paraules i els diferents contextos i situacions per tal de fer arribar el teu missatge a tothom.

Reflexió: rececerca d'informació

Avui en dia vivim en un món que es mou i avança gràcies a les noves tecnologies. Són eines que ens bombardejen amb informació de tots els àmbits, i hi podem trobar des de quines són les capitals de tots els països del món fins qui va ser l'inventor d'un cert medicament quasi desconegut per a gent normal. A més, la informació ens pot arribar de maneres molt diferents: petits textos, llibres, vídeos, audios, jocs... I el més curiós de tot és que tothom pot aportar el seu granet de sorra i oferir informació nova d'un tema.

Estaria bé, doncs, pensar en quins són els avantatges i quines són les desavantatges que pot tenir aquest món de les noves tecnologies relcionades amb la recerca d'informació si ens fixem en l'àmbit de l'educació.

Primerament, hem de tenir en compte quines són les eines que ens poden servir per buscar informació. Potser podem considerar que les més importants són els blogs, els buscadors d'informació (així com google, yahoo, entre d'altres) i les xarxes socials.

Blogs

• Avantatges: els blogs normalment estan centrats en un àmbit en concret i això ens facilita la recerca i selecció d'informació. A més, acostumen a donar informació acompanyada de vídeos o imatges que faciliten la comprensió.
• Desavantatges: els blogs poden estar escrits per persones especialistes en un àmbit en concret o simplement per persones que els interessa aquest àmbit i, tot i no tenir gaire coneixement, els agrada compartir allò que coneixen. Hem de tenir present, doncs, que, depenent qui escrigui la informació, pot ser més fiable o no.

Buscadors d'informació

• Avantatges: està clar que amb els buscadors podem trobar tota la informació que vulguem. A més, podem especificar les nostres recerques segons el que vulguem saber (utilitzar els filtres de recerca).
• Desavantatges: hi ha tot tipus d'informació. Per això, hem de tenir en compte amb tot el que busquem i trobem a Internet, perquè pot ser una font no fiable o no segura.

Xarxes socials

• Avantatges: les xarxes socials són una font d'informació que ha anat en augment durant aquest últims anys i que tot tipus de persones (des de una persona qualsevol, fins a especialistes) poden utilitzar. Ens ofereixen informació de diferents àmbits que normalment també venen acompanyades d'imatges o vídeos, que ens poden facilitar la comprensió.
• Desavantatge: la informació donada en les xarxes socials pot estar escrita des d'un punt de vista subjectiu i, per tant, pot no ser del tot fiable o segura, ja que no ens ofereixen la informació tal qual és i pot estar manipulada.

Així doncs, podem concloure que utilitzar Internet per a la recerca d'informació és un gran avantatge, ja que, a més, ens estalvia temps i les recerques normalment són fàcils i precises. Tot i així, hem d'anar sempre amb compte perquè no sabem qui hi ha a l'altra banda de la pantalla i la informació pot estar manipulada o no ser del tot certa. Hem d'aprendre a escollir de manera crítica quina informació ens és vàlida i quina no.

Reflexió: Web 2.0

La Web 2.0 és un concepte que hem d'entendre com a alfabetització tecnològica, és a dir, la finalidad de desarrollar en el sujeto de una identidad digital como ciudadano que es capaz de actuar como persona culta, autónoma, crítica y con valores democráticos. I és que les noves tecnologies avui en dia formen part de les nostres vides, de manera directa o indirecta, i tothom s'ha d'adaptar a aquestes noves oportunitats que ens ofereixen.

M. Area i T. Pessoa distingueixen cinc competències d'aprenentatge relacionat amb la Web 2.0, que són els cinc mini apartats en què m'agradaria basar la meva reflexió sobre la meva pròpia competència digital.

• Competència instrumental: sincerament, tinc un coneixement quasi nul d'aspectes tècnics de les noves tecnologies. Tot i així, ha millorat el meu coneixement en la navegació per Internet i en la recerca i descobriment de nous programes (així com el Tinkercad).
• Competència cognitivo-intel·lectuals: mai no he tingut cap problema amb la recerca d'informació i saber analitzar-la per saber si m'és útil o no, i si m'hi puc fiar o no. Sempre he tingut esperit crític en aquests aspectes i amb aquesta assignatura he pogut acabar de comprobar-ho.
• Competència sociocomunicacional: he aprofitat la meva imaginació i les meves ganes d'innovar per a la creació de textos en diferents formats, així com quan vam fer el vídeo i el póster per explicar el nostre projecte. Mai no he tingut problema en aprendre a aplicar les meves idees a la tecnologia i poder reproduir-les.
• Competència axiològica: sempre s'ha d'anar en compte quan es busca informació a Internet o a les xarxes socials, ja que s'ha de recordar que pot estar manipulada i/o mostrar els interesos o opinions d'algú, i per tant, està escrita des d'un punt de vista subjectiva. És per això que, sempre que he de buscar informació, busco en diferents fonts per a poder contrastar-la.
• Competència emocional: la meva identitat digital sempre ha estat donant el més mínim d'informació personal i tenint una bona empatia vers les xarxes socials i la recerca d'informació.

Reflexió del treball en grup | The Team

El treball amb la Marta, la Judith i la Sandra, també conegudes com The Team, ha estat molt satisfactori i profitós. Crec que hem sabut aprofitat els punts forts de cadascuna i trobar-hi un bon equilibri per treballar juntes sense cap problema:

*Marta: bona predisposició, ganes de treballar, amb molta imaginació.

*Judith: molt treballadora i efectiva.

*Sandra: treballadora, amb les idees clares i ganes de treure endavant el projecte.

Per sort, no ens hem trobat mai amb cap problema relacionat amb la falta de predisposició a l'hora de treballar. Totes erem conscients en tot moment del que havíem de fer i per a quan havia d'estar tot llest. Així doncs, el nostre grup destaca per ser ben organitzat i efectiu. A més, si se'ns presentava algun problema, entre totes ens ajudàvem i sempre hi havia una de nosaltres disposada a buscar una bona sol·lució en el moment adequat. Totes les sol·lucions i totes les decisions es prenien amb el vist i plau de les quatre membres de The Team, de manera que hi havia bona comunicació i entendiment.

Podríem dir, però, que el nostre punt feble era que cap de les quatre forma part del grup de ciències o tecnologies, sinó que totes som de lletres, i ens hem hagut d'afrontar al desconeixement de programes com el Tinkercad o d'altres eines relacionades amb la fabricació digital. Tot i així, hem fet un gran esforç per entendre tota la informació nova que ens han donat i per aplicar-la de manera correcta al nostre projecte.

Autoevaluació

Per fer una petita autoevaluació del meu treball al projecte en grup de fabricació digital, seguiré un petit esquema donat per la professora que es dividirà en tres apartats: Què he après en aquesta assignatura?, Com ho he après? i Què he trobat a faltar en l'aprenentatge?

1. Què he après en aquesta assignatura?

Mai no he estat amiga de les tecnologies, sempre havia pensat que la informàtica no era per a mi, i que, com se sol dir, jo sóc de lletres. Així doncs, quan vaig començar l'apartat de TAC en aquesta assignatura vaig haver de forçar-me a tenir una ment més oberta vers la tecnologia i els programes que estàvem a punt d'utilitzar.

Vaig començar, doncs, preguntant-me si podria tirar endavant un projecte com aquest en grup i com podria ser d'ajudar si mai he estat còmoda en aquest àmbit. He de dir, però, i amb molta alegria, que he après, a nivell personal, a sortir-me'n i a veure que, amb a poc a poc i amb una mica de pràctica, es pot aprendre a utilitzar programes que mai hagués utilitzat.

D'altra banda, i centrant-me una mica més en el tema acadèmic, he après a fer servir programes digitals com el Tinkercad i a perfeccionar d'altres com el Windows MovieMaker. He arribat a conèixer llocs interessants com l'Ateneu de Fabricació a Ciutat Meridiana i persones amb conèixements molt diferents als meus com ho són la mateixa professora de l'assignatura o els treballadors de l'Ateneu.

Aquest petit projecte m'ha ajudat a créixer personalment i la confiança i els nous coneixements adquirits m'ajudaran a poder introduir una manera diferent de treballar a les aules de primària, un cop arribi a ser professora.

2. Com ho he après?

Les classes en les quals hem pogut desenvolupar el nostre projecte de fabricació digital m'han ajudat a aprendre a treballar en grup i alhora a millorar la meva manera de treballar individualment. El treball en grup m'ha ajudat a relacionar idees i conceptes diferents de cada membre de The Team i a poder aplicar-los d'una manera conjunta on totes hi estiguéssim d'acord. El resultat és la suma de totes les idees i parts positives que teníem cadascuna, a més d'haver pogut conéixer-nos una mica més i d'haver trobat una manera profitosa de treballar. Amb això, he aprés a treballar individualment de manera diferent, ja que m'havia d'adaptar a les necessitats del grup i als diferents objectius que ens havíem marcat.

3. Què he trobat a faltar en l'aprenentatge?

A nivell personal (i grupal) crec que he aportat moltes idees i molt d'esforç per fer que el projecte funcionés bé. Tot i així, i tenint en compte el problema que vam tenir amb el nostre laberint després de la impressió, trobo que potser hauria pogut estar més en compte de tots els moviments del grup i d'anar avaluant més lentament el que fèiem. M'ha fallat el fet que vam deixar molts aspectes importants a treballar cap al final del projecte i al final se'ns tirava el temps a sobre.