martes, 28 de marzo de 2017

Reflexió del treball en grup | The Team

El treball amb la Marta, la Judith i la Sandra, també conegudes com The Team, ha estat molt satisfactori i profitós. Crec que hem sabut aprofitat els punts forts de cadascuna i trobar-hi un bon equilibri per treballar juntes sense cap problema:

*Marta: bona predisposició, ganes de treballar, amb molta imaginació.
*Judith: molt treballadora i efectiva.
*Sandra: treballadora, amb les idees clares i ganes de treure endavant el projecte.

Per sort, no ens hem trobat mai amb cap problema relacionat amb la falta de predisposició a l'hora de treballar. Totes erem conscients en tot moment del que havíem de fer i per a quan havia d'estar tot llest. Així doncs, el nostre grup destaca per ser ben organitzat i efectiu. A més, si se'ns presentava algun problema, entre totes ens ajudàvem i sempre hi havia una de nosaltres disposada a buscar una bona sol·lució en el moment adequat. Totes les sol·lucions i totes les decisions es prenien amb el vist i plau de les quatre membres de The Team, de manera que hi havia bona comunicació i entendiment.

Podríem dir, però, que el nostre punt feble era que cap de les quatre forma part del grup de ciències o tecnologies, sinó que totes som de lletres, i ens hem hagut d'afrontar al desconeixement de programes com el Tinkercad o d'altres eines relacionades amb la fabricació digital. Tot i així, hem fet un gran esforç per entendre tota la informació nova que ens han donat i per aplicar-la de manera correcta al nostre projecte.

lunes, 27 de marzo de 2017

Autoevaluació

Per fer una petita autoevaluació del meu treball al projecte en grup de fabricació digital, seguiré un petit esquema donat per la professora que es dividirà en tres apartats: Què he après en aquesta assignatura?, Com ho he après? i Què he trobat a faltar en l'aprenentatge?

1. Què he après en aquesta assignatura?
Mai no he estat amiga de les tecnologies, sempre havia pensat que la informàtica no era per a mi, i que, com se sol dir, jo sóc de lletres. Així doncs, quan vaig començar l'apartat de TAC en aquesta assignatura vaig haver de forçar-me a tenir una ment més oberta vers la tecnologia i els programes que estàvem a punt d'utilitzar.
Vaig començar, doncs, preguntant-me si podria tirar endavant un projecte com aquest en grup i com podria ser d'ajudar si mai he estat còmoda en aquest àmbit. He de dir, però, i amb molta alegria, que he après, a nivell personal, a sortir-me'n i a veure que, amb a poc a poc i amb una mica de pràctica, es pot aprendre a utilitzar programes que mai hagués utilitzat.

D'altra banda, i centrant-me una mica més en el tema acadèmic, he après a fer servir programes digitals com el Tinkercad i a perfeccionar d'altres com el Windows MovieMaker. He arribat a conèixer llocs interessants com l'Ateneu de Fabricació a Ciutat Meridiana i persones amb conèixements molt diferents als meus com ho són la mateixa professora de l'assignatura o els treballadors de l'Ateneu.

Aquest petit projecte m'ha ajudat a créixer personalment i la confiança i els nous coneixements adquirits m'ajudaran a poder introduir una manera diferent de treballar a les aules de primària, un cop arribi a ser professora.


2. Com ho he après?
Les classes en les quals hem pogut desenvolupar el nostre projecte de fabricació digital m'han ajudat a aprendre a treballar en grup i alhora a millorar la meva manera de treballar individualment. El treball en grup m'ha ajudat a relacionar idees i conceptes diferents de cada membre de The Team i a poder aplicar-los d'una manera conjunta on totes hi estiguéssim d'acord. El resultat és la suma de totes les idees i parts positives que teníem cadascuna, a més d'haver pogut conéixer-nos una mica més i d'haver trobat una manera profitosa de treballar. Amb això, he aprés a treballar individualment de manera diferent, ja que m'havia d'adaptar a les necessitats del grup i als diferents objectius que ens havíem marcat.


3. Què he trobat a faltar en l'aprenentatge?
A nivell personal (i grupal) crec que he aportat moltes idees i molt d'esforç per fer que el projecte funcionés bé. Tot i així, i tenint en compte el problema que vam tenir amb el nostre laberint després de la impressió, trobo que potser hauria pogut estar més en compte de tots els moviments del grup i d'anar avaluant més lentament el que fèiem. M'ha fallat el fet que vam deixar molts aspectes importants a treballar cap al final del projecte i al final se'ns tirava el temps a sobre.

domingo, 26 de marzo de 2017

Anàlisi de l'experiència educativa basada en la fabricació digital

Després d'haver treballat en un projecte de fabricació digital, trobo que és una experiència única i molt positiva que s'hauria de compartir a les aules de primària. Basaré els meus arguments en les tres conclusions extretes pel meu grup de treball: l'ús didàctic de les noves tecnologies a l'aula, el treball de temes transversals dins un mateix projecte i la millora del treball en grup.

1. La didàctica de les noves tecnologies a l'aula
Al meu parer, les noves tecnologies es poden utilitzar d'una manera molt dinàmica i didàctica. Les noves tecnologies ens ofereixen maneras d'innovar en l'educació i en l'aprenentatge, a més de facilitar la creació de diferents projectes que puguin treballar un mateix tema des de diferents punts de vista i, per tant, de moltes maneres creatives.

2. Treball transversal
Amb els projectes amb noves tecnologies i, més en concret, amb la fabricació digital podem treballar un mateix tema de manera transversal, és a dir, tenint en compte diferents aspectes. No treballem només la informàtica i la tecnologia, sinó també àmbits com les matemàtiques, les arts i qualsevol altre àmbit que tingui a veure amb el nostre objecte de fabricació.

3. Millora del treball en grup
Amb aquest tipus de projecte animem a les persones a ser menys individualistes i a treballar en companyia. Treballar en grup és molt important perquè l'ésser humà és un ésser social i està rodejat d'altre persones en tot moment. D'aquesta manera, a més, estem ensenyant altres aspectes important de l'educació que no es toquen com a assignatura a l'escola: l'empatia, l'ajuda, la comprensió, el respecte.


Per poder entendre aquests tres punts explicats, utilitzaré un exemple diferent al nostre projecte de fabricació. Imaginem-nos que tenim un grup d'alumnes de cinquè de primària que està treballant a geografia les diferents comarques catalanes i les seves capitals. Treballant en grups, podrien preparar un mapa de catalunya que estigués format per diferents peces que haurien d'anar col·locant per construir tot el mapa. D'aquesta manera es treballaria la fabricació digital, les matemàtiques i la localització, la geografia i els aspectes ja comentants sobre el treball en grup.

viernes, 10 de marzo de 2017

Dia 7: aprenem a equivocar-nos

Tenim el laberint a les mans! Moríem de ganes de poder veure'l, i ara ja podem veure el nostre projecte final:



Estem contentíssimes veient el nostre projecte fet realitat. Només tenim un problema, però: dues parets de l'interior (que són més baixes que les quatre de fora) ens han quedat massa altes i no tanca la tapa. Per sort, hem sabut com reaccionar i, en comptes de perdre els nervis, hem decidit llimar les dues parets per a baixar-les fins l'altura de la resta. És per això que a la imatge surten dues parets més lletges.

Per altra banda, patíem per si el número 25 i l'olivera no hi encaixaven, però per sort amb això no vam tenir cap problema. Així doncs, ja ho tenim: el nostre laberint amb una boleta que recorre un camí ple d'obstacles per a arribar a la meta.

Ja quasi hem acabat, només ens queda l'últim pas: preparar una petita presentació de 10 minuts explicant tot el procés amb l'ajuda d'un Powerpoint, un póster i un vídeo. Com som un grup de 4, vam decidir dividir-nos la feina: jo m'encarrego del vídeo, la Judith del póster i la Marta i la Sandra del Powerpoint.

Conjuntament vam decidir batejar el nostre projecte amb el nom Aprenem a equivocar-nos. Creiem que és important conèixer els nostres punts forts i debilitats, i treure'n el màxim profit. Equivocar-nos no és un problema, sinó una manera d'aprendre a rectificar i saber que, per arribar a aconseguir allò que volem, hem de superar molts obstacles (així com ho fem al nostre laberint).

La nostra presentació va ser curta, però precisa. Vam explicar els aspectes més importants de tot el procés i vam remarcar les conclusions més importants:
1. Fer un ús didàctic de les noves tecnologies a l'aula.
2. Treballar aspectes transversals en un mateix projecte.
3. Millorar el treball en equip.



Seguim en contacte!

miércoles, 1 de marzo de 2017

Dia 6: els nervis finals!

Vet aquí l'últim dia d'aquesta aventura!
Vam presentar-nos a les 9:30h a l'Ateneu de Fabricació de Ciutat Meridiana, però aquesta vegada amb els nostres objectes finalitzats i amb moltes ganes de veure el resultat!

El primer que vam fer va ser dividir-nos per grups de treball i vam fer un últim repàs a l'objecte, per comprovar que tot estigués ben fet i per poder obtenir el vist i plau dels treballadors de l'Ateneu. La Pamela, la noia que ens va ajudar, ens va aconsellar que fessim una mica més gran el nostre objecte, perquè sinó sortiria massa dèbil i podria trencar-se. A part d'això, estava perfecte.

Anant per feina i amb molts nervis, vam retorcar el nostre objecte i vam començar la impressió:
*Laberint: impressió en 3D en color rosa.
*Olivera, número 25 i tapa de metacrilat: impressió laser.

Vam imprimir els 3 objectes que podien imprimir-se amb la laser per a poder guardar-los nosaltres i el laberint, que trigaria molt de temps, va quedar-se a l'Ateneu, a on la nostra professora l'aniria a buscar al dia següent.

Aquell dia vam quedar una mica decepcionades amb l'excursió. Teníem moltes ganes de tenir l'objecte entre les mans i no vam tenir-ne l'oportunitat. Entenem que trigui molt a imprimir-se, però després d'haver-ho estat treballant durant tant de temps, semblava que no arribava mai el dia.

Seguim en contacte!