Reflexió: rececerca d'informació

Avui en dia vivim en un món que es mou i avança gràcies a les noves tecnologies. Són eines que ens bombardejen amb informació de tots els àmbits, i hi podem trobar des de quines són les capitals de tots els països del món fins qui va ser l'inventor d'un cert medicament quasi desconegut per a gent normal. A més, la informació ens pot arribar de maneres molt diferents: petits textos, llibres, vídeos, audios, jocs... I el més curiós de tot és que tothom pot aportar el seu granet de sorra i oferir informació nova d'un tema.

Estaria bé, doncs, pensar en quins són els avantatges i quines són les desavantatges que pot tenir aquest món de les noves tecnologies relcionades amb la recerca d'informació si ens fixem en l'àmbit de l'educació.

Primerament, hem de tenir en compte quines són les eines que ens poden servir per buscar informació. Potser podem considerar que les més importants són els blogs, els buscadors d'informació (així com google, yahoo, entre d'altres) i les xarxes socials.

Blogs

• Avantatges: els blogs normalment estan centrats en un àmbit en concret i això ens facilita la recerca i selecció d'informació. A més, acostumen a donar informació acompanyada de vídeos o imatges que faciliten la comprensió.
• Desavantatges: els blogs poden estar escrits per persones especialistes en un àmbit en concret o simplement per persones que els interessa aquest àmbit i, tot i no tenir gaire coneixement, els agrada compartir allò que coneixen. Hem de tenir present, doncs, que, depenent qui escrigui la informació, pot ser més fiable o no.

Buscadors d'informació

• Avantatges: està clar que amb els buscadors podem trobar tota la informació que vulguem. A més, podem especificar les nostres recerques segons el que vulguem saber (utilitzar els filtres de recerca).
• Desavantatges: hi ha tot tipus d'informació. Per això, hem de tenir en compte amb tot el que busquem i trobem a Internet, perquè pot ser una font no fiable o no segura.

Xarxes socials

• Avantatges: les xarxes socials són una font d'informació que ha anat en augment durant aquest últims anys i que tot tipus de persones (des de una persona qualsevol, fins a especialistes) poden utilitzar. Ens ofereixen informació de diferents àmbits que normalment també venen acompanyades d'imatges o vídeos, que ens poden facilitar la comprensió.
• Desavantatge: la informació donada en les xarxes socials pot estar escrita des d'un punt de vista subjectiu i, per tant, pot no ser del tot fiable o segura, ja que no ens ofereixen la informació tal qual és i pot estar manipulada.

Així doncs, podem concloure que utilitzar Internet per a la recerca d'informació és un gran avantatge, ja que, a més, ens estalvia temps i les recerques normalment són fàcils i precises. Tot i així, hem d'anar sempre amb compte perquè no sabem qui hi ha a l'altra banda de la pantalla i la informació pot estar manipulada o no ser del tot certa. Hem d'aprendre a escollir de manera crítica quina informació ens és vàlida i quina no.

Reflexió: Web 2.0

La Web 2.0 és un concepte que hem d'entendre com a alfabetització tecnològica, és a dir, la finalidad de desarrollar en el sujeto de una identidad digital como ciudadano que es capaz de actuar como persona culta, autónoma, crítica y con valores democráticos. I és que les noves tecnologies avui en dia formen part de les nostres vides, de manera directa o indirecta, i tothom s'ha d'adaptar a aquestes noves oportunitats que ens ofereixen.

M. Area i T. Pessoa distingueixen cinc competències d'aprenentatge relacionat amb la Web 2.0, que són els cinc mini apartats en què m'agradaria basar la meva reflexió sobre la meva pròpia competència digital.

• Competència instrumental: sincerament, tinc un coneixement quasi nul d'aspectes tècnics de les noves tecnologies. Tot i així, ha millorat el meu coneixement en la navegació per Internet i en la recerca i descobriment de nous programes (així com el Tinkercad).
• Competència cognitivo-intel·lectuals: mai no he tingut cap problema amb la recerca d'informació i saber analitzar-la per saber si m'és útil o no, i si m'hi puc fiar o no. Sempre he tingut esperit crític en aquests aspectes i amb aquesta assignatura he pogut acabar de comprobar-ho.
• Competència sociocomunicacional: he aprofitat la meva imaginació i les meves ganes d'innovar per a la creació de textos en diferents formats, així com quan vam fer el vídeo i el póster per explicar el nostre projecte. Mai no he tingut problema en aprendre a aplicar les meves idees a la tecnologia i poder reproduir-les.
• Competència axiològica: sempre s'ha d'anar en compte quan es busca informació a Internet o a les xarxes socials, ja que s'ha de recordar que pot estar manipulada i/o mostrar els interesos o opinions d'algú, i per tant, està escrita des d'un punt de vista subjectiva. És per això que, sempre que he de buscar informació, busco en diferents fonts per a poder contrastar-la.
• Competència emocional: la meva identitat digital sempre ha estat donant el més mínim d'informació personal i tenint una bona empatia vers les xarxes socials i la recerca d'informació.

Reflexió del treball en grup | The Team

El treball amb la Marta, la Judith i la Sandra, també conegudes com The Team, ha estat molt satisfactori i profitós. Crec que hem sabut aprofitat els punts forts de cadascuna i trobar-hi un bon equilibri per treballar juntes sense cap problema:

*Marta: bona predisposició, ganes de treballar, amb molta imaginació.

*Judith: molt treballadora i efectiva.

*Sandra: treballadora, amb les idees clares i ganes de treure endavant el projecte.

Per sort, no ens hem trobat mai amb cap problema relacionat amb la falta de predisposició a l'hora de treballar. Totes erem conscients en tot moment del que havíem de fer i per a quan havia d'estar tot llest. Així doncs, el nostre grup destaca per ser ben organitzat i efectiu. A més, si se'ns presentava algun problema, entre totes ens ajudàvem i sempre hi havia una de nosaltres disposada a buscar una bona sol·lució en el moment adequat. Totes les sol·lucions i totes les decisions es prenien amb el vist i plau de les quatre membres de The Team, de manera que hi havia bona comunicació i entendiment.

Podríem dir, però, que el nostre punt feble era que cap de les quatre forma part del grup de ciències o tecnologies, sinó que totes som de lletres, i ens hem hagut d'afrontar al desconeixement de programes com el Tinkercad o d'altres eines relacionades amb la fabricació digital. Tot i així, hem fet un gran esforç per entendre tota la informació nova que ens han donat i per aplicar-la de manera correcta al nostre projecte.

Autoevaluació

Per fer una petita autoevaluació del meu treball al projecte en grup de fabricació digital, seguiré un petit esquema donat per la professora que es dividirà en tres apartats: Què he après en aquesta assignatura?, Com ho he après? i Què he trobat a faltar en l'aprenentatge?

1. Què he après en aquesta assignatura?

Mai no he estat amiga de les tecnologies, sempre havia pensat que la informàtica no era per a mi, i que, com se sol dir, jo sóc de lletres. Així doncs, quan vaig començar l'apartat de TAC en aquesta assignatura vaig haver de forçar-me a tenir una ment més oberta vers la tecnologia i els programes que estàvem a punt d'utilitzar.

Vaig començar, doncs, preguntant-me si podria tirar endavant un projecte com aquest en grup i com podria ser d'ajudar si mai he estat còmoda en aquest àmbit. He de dir, però, i amb molta alegria, que he après, a nivell personal, a sortir-me'n i a veure que, amb a poc a poc i amb una mica de pràctica, es pot aprendre a utilitzar programes que mai hagués utilitzat.

D'altra banda, i centrant-me una mica més en el tema acadèmic, he après a fer servir programes digitals com el Tinkercad i a perfeccionar d'altres com el Windows MovieMaker. He arribat a conèixer llocs interessants com l'Ateneu de Fabricació a Ciutat Meridiana i persones amb conèixements molt diferents als meus com ho són la mateixa professora de l'assignatura o els treballadors de l'Ateneu.

Aquest petit projecte m'ha ajudat a créixer personalment i la confiança i els nous coneixements adquirits m'ajudaran a poder introduir una manera diferent de treballar a les aules de primària, un cop arribi a ser professora.

2. Com ho he après?

Les classes en les quals hem pogut desenvolupar el nostre projecte de fabricació digital m'han ajudat a aprendre a treballar en grup i alhora a millorar la meva manera de treballar individualment. El treball en grup m'ha ajudat a relacionar idees i conceptes diferents de cada membre de The Team i a poder aplicar-los d'una manera conjunta on totes hi estiguéssim d'acord. El resultat és la suma de totes les idees i parts positives que teníem cadascuna, a més d'haver pogut conéixer-nos una mica més i d'haver trobat una manera profitosa de treballar. Amb això, he aprés a treballar individualment de manera diferent, ja que m'havia d'adaptar a les necessitats del grup i als diferents objectius que ens havíem marcat.

3. Què he trobat a faltar en l'aprenentatge?

A nivell personal (i grupal) crec que he aportat moltes idees i molt d'esforç per fer que el projecte funcionés bé. Tot i així, i tenint en compte el problema que vam tenir amb el nostre laberint després de la impressió, trobo que potser hauria pogut estar més en compte de tots els moviments del grup i d'anar avaluant més lentament el que fèiem. M'ha fallat el fet que vam deixar molts aspectes importants a treballar cap al final del projecte i al final se'ns tirava el temps a sobre.

Anàlisi de l'experiència educativa basada en la fabricació digital

Després d'haver treballat en un projecte de fabricació digital, trobo que és una experiència única i molt positiva que s'hauria de compartir a les aules de primària. Basaré els meus arguments en les tres conclusions extretes pel meu grup de treball: l'ús didàctic de les noves tecnologies a l'aula, el treball de temes transversals dins un mateix projecte i la millora del treball en grup.

1. La didàctica de les noves tecnologies a l'aula

Al meu parer, les noves tecnologies es poden utilitzar d'una manera molt dinàmica i didàctica. Les noves tecnologies ens ofereixen maneras d'innovar en l'educació i en l'aprenentatge, a més de facilitar la creació de diferents projectes que puguin treballar un mateix tema des de diferents punts de vista i, per tant, de moltes maneres creatives.

2. Treball transversal

Amb els projectes amb noves tecnologies i, més en concret, amb la fabricació digital podem treballar un mateix tema de manera transversal, és a dir, tenint en compte diferents aspectes. No treballem només la informàtica i la tecnologia, sinó també àmbits com les matemàtiques, les arts i qualsevol altre àmbit que tingui a veure amb el nostre objecte de fabricació.

3. Millora del treball en grup

Amb aquest tipus de projecte animem a les persones a ser menys individualistes i a treballar en companyia. Treballar en grup és molt important perquè l'ésser humà és un ésser social i està rodejat d'altre persones en tot moment. D'aquesta manera, a més, estem ensenyant altres aspectes important de l'educació que no es toquen com a assignatura a l'escola: l'empatia, l'ajuda, la comprensió, el respecte.

Per poder entendre aquests tres punts explicats, utilitzaré un exemple diferent al nostre projecte de fabricació. Imaginem-nos que tenim un grup d'alumnes de cinquè de primària que està treballant a geografia les diferents comarques catalanes i les seves capitals. Treballant en grups, podrien preparar un mapa de catalunya que estigués format per diferents peces que haurien d'anar col·locant per construir tot el mapa. D'aquesta manera es treballaria la fabricació digital, les matemàtiques i la localització, la geografia i els aspectes ja comentants sobre el treball en grup.

Vídeo. Projecte: Aprenem a equivocar-nos | The Team

Dia 7: aprenem a equivocar-nos

Tenim el laberint a les mans! Moríem de ganes de poder veure'l, i ara ja podem veure el nostre projecte final:

Estem contentíssimes veient el nostre projecte fet realitat. Només tenim un problema, però: dues parets de l'interior (que són més baixes que les quatre de fora) ens han quedat massa altes i no tanca la tapa. Per sort, hem sabut com reaccionar i, en comptes de perdre els nervis, hem decidit llimar les dues parets per a baixar-les fins l'altura de la resta. És per això que a la imatge surten dues parets més lletges.

Per altra banda, patíem per si el número 25 i l'olivera no hi encaixaven, però per sort amb això no vam tenir cap problema. Així doncs, ja ho tenim: el nostre laberint amb una boleta que recorre un camí ple d'obstacles per a arribar a la meta.

Ja quasi hem acabat, només ens queda l'últim pas: preparar una petita presentació de 10 minuts explicant tot el procés amb l'ajuda d'un Powerpoint, un póster i un vídeo. Com som un grup de 4, vam decidir dividir-nos la feina: jo m'encarrego del vídeo, la Judith del póster i la Marta i la Sandra del Powerpoint.

Conjuntament vam decidir batejar el nostre projecte amb el nom Aprenem a equivocar-nos. Creiem que és important conèixer els nostres punts forts i debilitats, i treure'n el màxim profit. Equivocar-nos no és un problema, sinó una manera d'aprendre a rectificar i saber que, per arribar a aconseguir allò que volem, hem de superar molts obstacles (així com ho fem al nostre laberint).

La nostra presentació va ser curta, però precisa. Vam explicar els aspectes més importants de tot el procés i vam remarcar les conclusions més importants:

1. Fer un ús didàctic de les noves tecnologies a l'aula.

2. Treballar aspectes transversals en un mateix projecte.

3. Millorar el treball en equip.

Seguim en contacte!

Dia 6: els nervis finals!

Vet aquí l'últim dia d'aquesta aventura!

Vam presentar-nos a les 9:30h a l'Ateneu de Fabricació de Ciutat Meridiana, però aquesta vegada amb els nostres objectes finalitzats i amb moltes ganes de veure el resultat!

El primer que vam fer va ser dividir-nos per grups de treball i vam fer un últim repàs a l'objecte, per comprovar que tot estigués ben fet i per poder obtenir el vist i plau dels treballadors de l'Ateneu. La Pamela, la noia que ens va ajudar, ens va aconsellar que fessim una mica més gran el nostre objecte, perquè sinó sortiria massa dèbil i podria trencar-se. A part d'això, estava perfecte.

Anant per feina i amb molts nervis, vam retorcar el nostre objecte i vam començar la impressió:

*Laberint: impressió en 3D en color rosa.

*Olivera, número 25 i tapa de metacrilat: impressió laser.

Vam imprimir els 3 objectes que podien imprimir-se amb la laser per a poder guardar-los nosaltres i el laberint, que trigaria molt de temps, va quedar-se a l'Ateneu, a on la nostra professora l'aniria a buscar al dia següent.

Aquell dia vam quedar una mica decepcionades amb l'excursió. Teníem moltes ganes de tenir l'objecte entre les mans i no vam tenir-ne l'oportunitat. Entenem que trigui molt a imprimir-se, però després d'haver-ho estat treballant durant tant de temps, semblava que no arribava mai el dia.

Seguim en contacte!

Dia 5: acabem de preparar-ho tot!

Avui a classe no sabíem què fer. Teníem el nostre laberint acabat, les peces de l'olivera i el 25 també estaven acabades i l'únic que ens faltava era escriure en el nostre drive el que havíem fet el dia anterior. Estavem una mica avorrides i relaxades a la vegada, perquè, tot i no tenir gaire a fer aquell dia, ens sentíem bé per tenir el nostre objecte acabat.

Vam tornar a ensenyar-li a la professora i ens va donar les últimes indicaciones: posar els objectes en projectes diferents del programa Tinkercad i guardar-los en format .stl. Després vam comprobar amb un programa quant trigaria, més o menys, a imprimir-se: 

* Laberint: 2:30h. // Olivera: 20 minuts. // 25: 20 minuts.

Ens vam sorprendre molt que el laberint trigués tant a imprimir-se i ens vam preocupar, perquè potser no ens donaria temps a que s'acabés. La professora, però, ens va explicar que els objectes mai s'acaben d'imprimir el dia que anem a l'Ateneu, però que ella deixa l'encarrec i a la setmana següent es passa a recollir-los.

Més tranquiles ara, vam enviar-li els tres arxius per e-mail, perquè la setmana vinent els poguem portar a l'Ateneu. Aquesta setmana, però, tenim deures: trobar una boleta i una tapa de plàstic o vidre per a tancar el nostre laberint.

Seguim en contacte!

Dia 4: dissenyadores per un dia

The Team continuem amb la nostra feina: construir un laberint que tingui com a meta una olivera i el número 25, que ens serveix de record per al 25è anniversari de la nostra facultat.

He de dir que al principi estavem molt nervioses, perquè no sabíem per on començar. Així que vam decidir agafar paper i llapis i dibuixar el nostre esbós. Vam dibuixar diferents dibuixos a escala real per ser conscients de quant ocuparia el nostre laberint, i al final ens vam decidir per les següents mesures: de forma quadrada 15cm x 15cm x 4cm. Les parets medeixen 2cm d'alt i 2mm d'ample. Entre les parents hem creat un camí per on podrà passar una boleta que comprarem nosaltres apart.

Vam patir bastant, però, quan vam haver-ho de crear amb el programa Tinkercad, perquè no sabíem ben bé com fer la forma del laberint i teníem la sensació que tot se'ns estava complicant. Al final vam trobar una senzilla sol·lució: copiar una imatge en .png al programa per fer-lo servir de base, i a partir d'aquí, anar construint el nostre laberint a sobre.

Vam estar una bona estona intentant descobrir com es feia allò i una altra més construint les parets del nostre camí, i afegint-hi la forma d'una olviera i del número 25 allà on estava la meta. Finalment, i amb molta paciència, vam aconseguir-ho: el nostre laberint estava acabat! 

Estàvem orgulloses de la nostra feina i li vam ensenyar a la professora, però a ella semblava que no li acabava d'agradar, perquè no entenia com podíem tancar l'objecte perquè no se sortís la boleta. Aquí vam acabar la classe, però ens vam quedar rumiant com podíem sol·lucionar aquell problema.


Seguim en contacte!

Dia 3: anem per feina!

The team va fer una pluja d'idees per poder començar el nostre projecte i poder dissenyar el nostre futur objecte 3D. El tema del projecte és clar: la conmemoració del 25è aniversari de la Facultat de ciències de l'educació, a la UAB. Vam estar pensant en diferents opcions:

* Una capsa de música.
* Un llapiser amb forma d'escola
* Un laberint amb una oliver al mig.

L'opció guanyadora va ser aquesta última. Així que, en quan vam obtenir el vist i plau de la professora, ens vam posar per feina. El primer que necessitem és visualitzar la nostra idea, dibuixar-la per saber que totes hi estem d'acord i fer-la en miniatura amb diferents materials per veure si ens convenç.

Aquest pas encara està en procés, perquè no vam acabar de parlar tots els aspectes. De moment el que sí tenim clar és que volem intentar que sigui un joc. Fer la peça amb força d'hexàgon i dins posar-hi una forma (potser una olivera). Llavors, per aquesta forma podrà passar una boleta, que haurà d'arribar a una meta (encara per definir). Per sobre de la peça posarem un plàstic o un vidre, perquè la boleta no caigui.


Per últim, individualment havíem de crear un objecte individual amb el programa tinkercad, així que vaig decidir fer una capsa de música amb una nota musical:

Seguim en contacte!

Dia 2: d'excursió a l'Ateneu

L'Ateneu és una associació que es troba a Barcelona que té com a objectiu buscar la familiarització de les noves tecnologies amb diferents tallers per a estudiants, des de la primària fins a universitaris. A la ciutat es troben 3 diferents centres: a Ciutat Meridiana, a Les Corts i a Ciutadella; tots tres dotats de màquines especialitzades en impressió 3D i impressions amb làser.

Després de tants anys, va ser graciós fer un tipus d'excursió. Vam quedar directament a les portes de l'Ateneu de Ciutat Meridiana a les 9:30h per començar la nostra visita, que va consistir en tres parts:

1. Una petita explicació sobre qui eren i què feien.

2. Una petita visita guiada per descobrir com eren les màquines i com funcionaven.

3. Una petita demostració amb una impressora làser.

Sincerament, i em sap greu, no recordo els noms dels dos nois que ens van fer la presentació i ens van ensenyar les màquines,però la seva explicació es va basar en què eren un centre que organitzava diferents tallers per a alumnes per donar a conèixer les noves tecnologies. Si bé aquest és un centre amb materials cars, es troba en un barri desconegut i una mica marginat de Barcelona. Això, però, ho van fer també perquè la gent s'animés a conèixer el barri i no quedés desplaçat.

Vét aquí algunes imatges de les màquines que vam poder veure:

Talladora de vinil

Impressores 3D

Impressora làser

Després d'ensenyar-nos el seu espai de treball, ens vam dividir per grups i vam disenyar al Tinkercad una peça de puzzle, que més tard tallarien amb la impressora làser amb el nostre nom de grup (The team). Aquest va ser el resultat:

L'excursió va acabar d'hora i vam tornar a casa. Va ser molt interessant i, a més, estic contenta perquè ara tinc un petit record del meu primer any a la facultat.

Seguim en contacte!

Dia 1: descobrint Tinkercad

Aquest petit bloc, El racó de la Yaiza, comença avui amb una entrada de presentació i cinc cèntims sobre el que hi podreu trobar. 

Abans de res, el meu nom és Yaiza i sóc un projecte de mestre de llengües extrangeres. Aquest bloc sorgeix a partir de la idea de la professora Alejandra Bosco amb l'objectiu de fer un seguiment de les deu sessions de l'assignatura Comunicació i Interacció Educativa II, que està dividida en dos blocs Grups i Emocions i TAC. En relació a aquest últim bloc és el que podreu trobar en El racó de la Yaiza.

Avui era el nostre primer dia a l'aula d'informàtica i, després d'una petita presentació de l'assignatura, ens hem posat mans a l'obra. L'objectiu principal d'aquest apartat, de TAC, és la creació d'un objecte en 3D que serveix per a commemorar els 25 anys de la nostra facultat, la Facultat de ciències de l'educació, o que almenys sigui didàctic per a nens i nenes de primària. Per ajudar-nos a complir el nostre objectiu, avui hem tingut en compte els dos següents passos:

1. La creació d'un grup de treball. En el meu cas som la Judit, la Marta, la Sandra i jo, i ens hem anomenat The team.
2. Aprendre a fer servir Tinkercad, l'eina online amb la que dissenyarem el nostre objecte.

I és aquest segon pas el que dóna nom a l'entrada d'avui: descobrint Tinkercad. Personalment, no sabia que existia aquesta eina, i mai no havia dissenyat cap objecte en 3D, així que he hagut de fer un esforç per compredre com funciona i què puc arribar a fer. Els trets més importants són els següents:

1. És gratuït, Només has de crear-te un usuari amb una contrasenya i pots començar a dissenyar els teus objectes!
2. Fas clic a Crear un diseño i entres a una pantalla nova que és el lloc de treball.
3. Aprendre a fer servir les eines més importants:
* Potser escollir què hi vols afegir i jugar amb les diferents formes, lletres i símbols. A més, els pots canviar de color.
* Amb el quadrat de l'esquerra pots moure el punt de vista de la figura, per veure-la des de diferents angles.
* Pots fer més ample o més llarga la figura i també girar-la, fent clic a sobre i utilitzant els diferents punts.
* Pots unir dues figures diferents seleccionant-les i fent clic al botó Agrupar.
* Pots fer un forat a l'objecte, posant-hi un altre objecte a sobre, fent clic a Hueco per a fer-lo buit i després seleccionant tots dos i fent clic a Agrupar.
4. El projecte es guarda sol. Si en algun moment vols entrar a modificar-ho, només has de fer clic a Modificar.

Crear un diseño

Canviar el punt de vista i escollir les formes, les lletres o els símbols

Modificar la figura, canviar el color i buidar la figura

Agrupa figures

Així doncs, hem basat la nostra classe d'avui en descobrir com fer servir aquesta eina. Ara és moment d'intentar fer un objecte pel meu compte, per aprendre definitivament tots els secrets!

Seguim en contacte!