Una reflexió, dues entrades i tres objectius

Havent acabat el trimestre i havent treballat els diferents aspectes de llengua per separat (però alhora junts) he pogut analitzar amb un millor deteniment com va ser el meu procés d'aprenentatge a la primària i durant aquest curs. Si comencem per aquest últim, podria dir que ha estat bastant actiu i productiu. El primer dia, sense donar-hi gaires voltes i de manera espontània, vaig marcar-me 3 objectius que m’ajudarien a trobar-li sentit a l’assignatura. Varen ser els següents:

1. Aprendre maneres d’organitzar les classes per ajudar als alumnes que comencen a llegir i escriure.

2. Trobar recursos per a ajudar als alumnes a millorar la comprensió i la comunicació.

3. Trobar recursos per a ajudar als alumnes a millorar l’ortografia i altres aspectes formals de la llengua escrita.

Vaig adonar-me que allò que més necessitava era tenir clares les idees sobre didàctica per poder ensenyar i ajudar els meus alumnes a assolir les diferents habilitats i aspectes de la llengua. D’aquesta manera, i gràcies també a la meva predisposició en general per qualsevol assignatura de llengües, vaig intentar mostrar-me atenta i participativa durant les classes i el temps de treball individual o en grup fora de l’aula.

Així doncs, he pogut entendre que treballar les habilitats i els aspectes de la llengua de forma aïllada fa que l'infant mostri dificultats a l'hora de trobar-hi una relació. D'aquesta manera, el seu aprenentatge és lent i poc funcional (el meu cas va ser un exemple clar d'aquest tipus d'aprenentatge, ja que, fins que no vaig saber trobar-ne l'ús pràctic i vaig descobrir el plaer de la literatura i l'escriptura, no entenia per a què servia la llengua més enllà de les classes de català i castellà).

Val a dir que veure l'ús de la llengua de manera transversal (on es tractin diferents àmbits, aspectes i habilitats) ajuda al desenvolupament i la millora del procés cognitiu d'aprenentatge. Amb això, doncs, puc considerar assolits els meus dos últims objectius. He entès que no necessito bons recursos per poder fer que els infants millorin la seva competència comunicativa (i tots els aspectes com la comprensió, l'expressió, la gramàtica, l'ortografia... que això implica), sinó que he d'aprendre a utilitzar la llengua i les situacions espontànies i/o consensuades com a recurs per a l'aprenentatge i assoliment de tal competència.

Comprendre com crear aquest tipus de situacions i com presentar reptes per ajudar als meus alumnes a ser competents dóna resposta al meu primer objectiu: he après que no només he de conèixer les maneres de crear activitats, sinó que he de treure profit de diferents aspectes per poder idear situacions discursives i una sèrie de reptes amb un context real, funcionals i interessants (i arran d'aquí poder treballar les diferents habilitats i aspectes de la llengua).

Tal com vaig dir a l'entrada anterior del blog, escriure "és un pont entre l’autor i el lector que permet expressar, compartir i entendre idees i emocions" i per poder fer vertadera aquesta definició, em calia acabar d'assolir els tres objectius explicitats al principi. Les dues entrades tenen molt i poc a veure: a la primera s'explica com la Yaiza-Matilda petita va necessitar anys per trobar-hi un sentit; mentre que en aquesta es veu com ara és capaç d'aprofitar tot allò que llegeix i escriu (fins i tot les lectures i activitats d'aquesta assignatura) per a desenvolupar la seva competència comunicativa i el seu esperit crític.

 

És per això que he escollit aquesta imatge per acompanyar el text: un dels blocs que tenia fa uns quants anys (i que vaig acabar deixant per falta de temps) on intentava mostrar aquesta passió per a l'escriptura i on intentava tenir en compte les meves emocions i les meves passions per a poder aprendre i millorar la meva comunicació.